El 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla amb un partit amistós que va enfrontar el València amb el Llevant. Era l'inici d'una nova era que suposava l'adéu a l'antic recinte, Algirós, que sempre quedarà en el record dels valencianistes com la primera llar del club.
Des que el camp de Mestalla visqués seus inicis quan l'equip valencianista encara no militava a primera divisió, molta història ha trepitjat el seu terreny de joc. Ja en aquells dies, aquest recinte albergava 17.000 espectadors, i en aquells temps el club començava a demostrar el seu potencial per mitjà dels campionats regionals, el que va induir als dirigents de l'època a dur a terme les primeres reformes de Mestalla el 1927. La seva capacitat total s'havia incrementat en 25.000 places abans que es convertís en un dels camps més deteriorats per la Guerra Civil. Mestalla va servir de camp de concentració i de dipòsit de ferralla. Només conservaria l'estructura, ja que la resta era un solitari solar sense una sola graderia i amb una tribuna partida durant la contesa bèl.lica.
Un cop reformat el camp valencianista, Mestalla va veure com l'equip aconseguia portar a les seves vitrines el seu primer títol, la Copa de 1941. Per la gespa del remodelat feu valencianista va passar en aquella dècada un equip imparable que, amb la llegendària 'davantera elèctrica' d'Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, va conquistar tres títols de lliga i dos de copa. Aquests anys de plenitud esportiva van servir, a més, com a suport per recuperar poc a poc el camp de Mestalla.
Durant la dècada dels cinquanta, el camp del València va experimentar el canvi més profund de la seva història. Aquell projecte va donar com a resultat un estadi amb una capacitat de 45.500 espectadors. Tot un somni que es va veure ensorrat amb la riuada que va inundar València l'octubre de 1957 després del desbordament del riu Túria. No obstant això, Mestalla no només va tornar a la normalitat, sinó que es van introduir algunes millores, com la llum artificial inaugurada durant les Falles de 1959.
Un cop reformat el camp valencianista, Mestalla va veure com l'equip aconseguia portar a les seves vitrines el seu primer títol, la Copa de 1941. Per la gespa del remodelat feu valencianista va passar en aquella dècada un equip imparable que, amb la llegendària "davantera elèctrica" d'Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, va conquistar tres títols de lliga i dos de copa. Aquests anys de plenitud esportiva van servir, a més, com a suport per recuperar poc a poc el camp de Mestalla. Durant els anys seixanta, l'estadi va mantenir el mateix aspecte, mentre que el paisatge urbà que l'envoltava es transformava ràpidament. A més, el feu valencianista es va convertir, a partir d'aquesta època, en escenari de grans gestes europees. El Nottingham Forest va ser el primer equip estranger a disputar un partit oficial a Mestalla davant del club che. Ho va fer el 15 de setembre de 1961 i va ser la primera pedra de xoc d'una època daurada d'èxits continentals, ratificada amb les Copes de Fires obtingudes el 1962 i 1963. Mestalla acabava d'entrar en el circuit europeu i ho feia com un camp en el qual es vivien els més importants esdeveniments.
A partir de 1969, la frase "Anem a Mestalla", tan comú entre els aficionats, va començar a esvair una mica en l'oblit. El motiu, un canvi de nom que va significar el gran homenatge del club al seu president més emblemàtic i que va durar un quart de segle. El mateix Luis Casanova Giner va confessar que aquell honor li havia deixat totalment aclaparat, i ell mateix va demanar, el 1994, que el seu nom fos reemplaçat novament pel de Mestalla. A principis dels anys setanta la banqueta local del llavors estadi Luis Casanova va estar ocupat per Alfredo Di Stéfano, amb un balanç d'una Lliga, un subcampionat de Lliga i dos finals de Copa perdudes per la mínima. A més, el València va participar per primera vegada a la Copa d'Europa i va debutar a la Copa de la UEFA. Va ser un cúmul d'esdeveniments que va contribuir al fet que, cada vegada més, els partits al feu de l'avinguda de Suècia es veiessin com una gran festa. El 1972 es va inaugurar a la part posterior de la grada numerada la seu social del club, unes oficines d'inspiració avantguardista en què destacava el saló de trofeus, presidit per la bandera fundacional del club. L'estiu de 1973 una altra novetat, les cadires gol, significaven l'eliminació de catorze files de general de peu que donaven pas a una major comoditat ia una adequació als nous temps que s'acostaven. La directiva del València també va començar a considerar la possibilitat de traslladar Mestalla del seu emplaçament actual a uns terrenys als afores de la ciutat, però finalment es va rebutjar el projecte i uns anys més tard, el 1978, Mestalla era remodelat amb vistes al Mundial del 82. En aquells moments, Mario Alberto Kempes era el millor futbolista del món i el València ho tenia a les seves files. Amb el Matador en la seva plantilla, el València aconseguiria en anys consecutius els títols de Copa del Rei, Recopa i Supercopa d'Europa. L'última final europea disputada a Mestalla va ser la que va proclamar el conjunt che com supercampió continental. Va ser el 1980 davant del Nottingham Forest, curiosament el primer equip estranger que havia disputat un partit oficial al recinte valencianista. Mestalla, que havia albergat el 1925 el primer partit de la selecció espanyola a València, va ser triat com a escenari perfecte per al debut d'Espanya al Mundial del 82, encara que l'actuació del combinat nacional no va ser finalment la que s'esperava. Deu anys més tard, l'equip olímpic buscaria un altre cop l'empara del feu valencianista, aquesta vegada amb un resultat ben diferent, ja que els joves seleccionats van aconseguir finalment la medalla d'or dels Jocs de Barcelona
. Mestalla ha estat escenari d'importants trobades internacionals, ha albergat diverses finals de Copa, ha estat casa del Llevant UD, llar de la selecció espanyola i exili del Castelló i del Reial Madrid a la Copa d'Europa; ha vist córrer per la seva gespa a grans figures com Kempes, Maradona o el mateix Pelé, i, sobretot, ha viscut les més grans gestes del València Club de Futbol. L'històric de camp Mestalla ha acabat recentment la seva última actualització, i ara presenta una aspecte majestuós, amb capacitat per a albergar a 55.000 aficionats. Abans que res, seguirà sent la llar de tots els valencianistes fins a la construcció del nou estadi en l'Avinguda de les Corts Valencianes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario