Grada jove ja!

Aquest és el crit que es va sentir l’ultim partit a l’estadi de Mestalla, els grups de “Ultra Yomus” i “Gol Gran”, van demanar l’unificació de les persones d'entre 16 i 35 en una graderia situada darrere de les porteries amb el fi que amb els seus ànims Mestalla siga un olla de pressió, ja que considera que els assistents de Mestalla amb el pas del temps han anat perdent la fervor clàssica de Mestalla. Aquesta graderia estava pensada per al proper camp de Mestalla però amb la parada de les obres de Mestalla ha desembocat en aquesta proposta. L'únic inconvenient és la reubicació del anterios inquilins del llocs darrere de la porteria. Per açò van a fer una manifestació el proper partit davant del Llevant en la rodalia de Mestalla.

Objectiu completat

El València es va reconciliar amb la seva afició, després dels dos últims entropegades, i consolidar el tercer lloc amb una còmoda victòria sobre la Reial Societat amb un Soldado estel.lar. Dos gols del davanter valencianista i un altre de Jonas aniquilaren als de Lasarte, que s'han d'aplicar si no volen acabar la temporada amb sofriment.

L'olfacte de Soldado. El davanter valencianista acumula ja 16 gols en Lliga i va a per el trofeu Zarra. La seva capacitat de rematada va destrossar a la Reial Societat.

L'eficàcia marca diferències. La Real va tenir una triple ocasió amb 1-0 però no va tenir punteria. Pocs minuts després el València feia el segon. Aquí va acabar el partit. Amb el resultat de 3-0

La Champions és una realitat. Amb els tres punts, l'equip d'Emery va assegurar la seva presència a la Lliga de Campions la pròxima temporada. Objectiu complet.

5-0 al derbi i lluitant pel tercer lloc!

5-0 al derbi i lluitant pel tercer lloc!

El València CF va guanyar al Vila-real CF amb doblet de Soldado i Mata i un altre d'Ever Banega. La nit no donava senyals de golejada perquè la primera part va terminar 1-0 i amb la lesió del “Tino” Costa. Però un vendaval blanc-i-negre va tocar la línia de flotació del submarí groc,el segon gol de Mata va obrir la llanda en la segona part amb una jugada col·lectiva , i després d'aquest gol van arribar els altres 3 un rere l'altre. Hi havien ganes de venjança per la ridícula eliminacio copera i açò es va notar en l'ímpetu i les ganes de fer sang dels jugadors valencianistes, que si no és pel temps n'hagueren marcat un cabàs. Cal remarcar l'últim gol de Soldado, una obra mestra, una vaselina per damunt dels 196 centímetres de Diego López, que amb cara de “el que m'han fet!” veia com entrava el baló en la porteria i esclatava Mestalla de felicitat pensant que li havien clavat una maneta a l'etern rival de la Comunitat!. 

 

Roberto Soldado passa a la història del VCF

El davanter del València Roberto Soldado, que va marcar els quatre gols de la victòria del seu equip per 2-4 en Getafe, ha trencat una ratxa de 33 anys sense que un jugador del club de Mestalla marcara més de tres gols en un partit.

Va ser la temporada 77-78 quan l'argentí Mario Kempes va fer quatre gols en dues ocasions, les dos en Mestalla davant l'Hércules (6-1) i el Rayo Vallecano (7-0).

Posteriorment, el brasiler Toni Gomes en la campanya 89-90 va fer quatre gols en un partit de Copa del Rei davant del Celta de Vigo en Mestalla, que va terminar amb el marcador de 5-0.

Roberto Soldado lleva ya 17 gols en total en aquesta temporada.

Un poc més que un homenatge a les víctimes de Japó

Un poc més que un homenatge a les víctimes de Japó

El VCF dóna a Creu Roja les camisetes que van lluir el diumenge per a aconseguir fons amb què ajudar als damnificats.

Les camisetes que els jugadors del València CF van lluir diumenge passat enfront del Sevilla, amb el seu nom serigrafiat en japonés, signifiquen un poc més que un homenatge al país nipó i un record a les seues víctimes. El club blanquinegre donarà estes camisetes a Creu Roja a fi d'obtindre fons amb què ajudar als damnificats pel desastre natural succeït en aquell país fa una setmana.

Reconeixement de la UEFA L'original iniciativa de traduir els dorsals dels jugadors en japonés, a manera d'homenatge i solidaritat amb les víctimes al Japó pel terratrémol i posterior tsunami, també ha fet del VCF el protagonista de la pàgina web de la UEFA, que ahir reconeixia l'acció del club donant-li una posició privilegiada en la seua pagina oficial.

Valencia CF Schalke 04

TORNA LA CHAMPIONS A MESTALLA

TORNA LA CHAMPIONS A MESTALLA

Aquesta pot ser una gran nit, prepara't per a gaudir perquè els onze elegits que vestiran la samarreta xe des de l'inici de l'encontre, van a donar-ho tot per a que així siga.
Del rival, poc importa si va be a la seua lliga o camina perdut en meitat de taula. Poc importa si entre les seues files té grans estreles del panorama  futbolístic mundial o vells dinosaures del futbol. El que importa és que aquesta nit torna la màxima competició europea de futbol a Mestalla, que el València torna al lloc on sempre ha d'estar, a les rondes de la Champions League. Al futbol amb majúscules.
El València aplega amb la moral alta com a conseqüència dels bons resultats però malgrat d'aquest bona ratxa, el València aplega amb dubtes sobre el futbol que practica.
No juga bonic i açò no agrada a la graderia de Mestalla. Però pensem en positiu, tot està  preparat i l’afició ansiosa, il·lusionada perquè l’equip puga traure una bona renda que li permeta viatjar a Alemanya amb possibilitats reals de plantar-se en la propera ronda. A partir d'ací tot és possible. O ningú s'enrecorda que vam a aplegar dos finals consecutives d'aquesta competició sense que ningú donara un euro per nosaltres? Ha arribat l'hora somniar...

video vcf (champions) vcf-schalcke04

Convocats:

POR: Guaita, César

DEF: Bruno, Miguel, David Navarro, Dealbert, Ricardo Costa, Jordi Alba i Mathieu.

MIG: Maduro, Banega, Topal, Mata, P. Hernandez, Joaquin, T. Costa

DAV: Soldado, Aduriz,”Chori” Domínguez.

Victor Garcia Jarque i Raul Navarro Sanabria. 1r Batxillerat A

PLANTILLA DEL VALENCIA CLUB DE FUTBOL

Plantilla 2010 2011: 

Plantilla 2010-2011

César -1-
Portero

Moyà -25-
Portero

Guaita -13-
Portero

Bruno -2-
Defensa

Miguel -23-
Defensa

David Navarro -4-
Defensa

Maduro -3-
Defensa

Dealbert -15-
Defensa

Ricardo Costa -20-
Defensa

Mathieu -22-
Defensa

Jordi Alba -28-
CentroCampista

Stankevicius -17-
Defensa

Joaquín -7-
CentroCampista

Pablo H. -19-
CentroCampista

Albelda -6-
CentroCampista

M. Topal -5-
CentroCampista

Éver -21-
CentroCampista

Tino Costa -24-
CentroCampista

Vicente -14-
CentroCampista

Mata -10-
Delantero

Domínguez -8-
Delantero

Nacho González -12-
Delantero

Soldado -9-
Delantero

Aduriz -11-
Delantero

Jonas -18-
Delantero

HISTÒRIA DEL CAMP DE MESTALLA

La Història del Camp de Mestalla. El camp de Mestalla és l'escenari on s'ha desenvolupat la major part de la història del València Club de Futbol. La gran casa del valencianisme va ser batejada amb el nom d'una de les sèquies que reguen l'horta de la ciutat, un nom que avui evoca grans esdeveniments esportius, importants manifestacions de tota mena i, sobretot, excel lents tardes de futbol. Per Mestalla han passat nombroses generacions de valencianistes, totes elles unides per un sentiment comú, l'amor a uns colors: els del València Club de Futbol.
El 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla amb un partit amistós que va enfrontar el València amb el Llevant. Era l'inici d'una nova era que suposava l'adéu a l'antic recinte, Algirós, que sempre quedarà en el record dels valencianistes com la primera llar del club.
Des que el camp de Mestalla visqués seus inicis quan l'equip valencianista encara no militava a primera divisió, molta història ha trepitjat el seu terreny de joc. Ja en aquells dies, aquest recinte albergava 17.000 espectadors, i en aquells temps el club començava a demostrar el seu potencial per mitjà dels campionats regionals, el que va induir als dirigents de l'època a dur a terme les primeres reformes de Mestalla el 1927. La seva capacitat total s'havia incrementat en 25.000 places abans que es convertís en un dels camps més deteriorats per la Guerra Civil. Mestalla va servir de camp de concentració i de dipòsit de ferralla. Només conservaria l'estructura, ja que la resta era un solitari solar sense una sola graderia i amb una tribuna partida durant la contesa bèl.lica.

Un cop reformat el camp valencianista, Mestalla va veure com l'equip aconseguia portar a les seves vitrines el seu primer títol, la Copa de 1941. Per la gespa del remodelat feu valencianista va passar en aquella dècada un equip imparable que, amb la llegendària 'davantera elèctrica' d'Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, va conquistar tres títols de lliga i dos de copa. Aquests anys de plenitud esportiva van servir, a més, com a suport per recuperar poc a poc el camp de Mestalla.
Durant la dècada dels cinquanta, el camp del València va experimentar el canvi més profund de la seva història. Aquell projecte va donar com a resultat un estadi amb una capacitat de 45.500 espectadors. Tot un somni que es va veure ensorrat amb la riuada que va inundar València l'octubre de 1957 després del desbordament del riu Túria. No obstant això, Mestalla no només va tornar a la normalitat, sinó que es van introduir algunes millores, com la llum artificial inaugurada durant les Falles de 1959.
Un cop reformat el camp valencianista, Mestalla va veure com l'equip aconseguia portar a les seves vitrines el seu primer títol, la Copa de 1941. Per la gespa del remodelat feu valencianista va passar en aquella dècada un equip imparable que, amb la llegendària "davantera elèctrica" d'Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, va conquistar tres títols de lliga i dos de copa. Aquests anys de plenitud esportiva van servir, a més, com a suport per recuperar poc a poc el camp de Mestalla. Durant els anys seixanta, l'estadi va mantenir el mateix aspecte, mentre que el paisatge urbà que l'envoltava es transformava ràpidament. A més, el feu valencianista es va convertir, a partir d'aquesta època, en escenari de grans gestes europees. El Nottingham Forest va ser el primer equip estranger a disputar un partit oficial a Mestalla davant del club che. Ho va fer el 15 de setembre de 1961 i va ser la primera pedra de xoc d'una època daurada d'èxits continentals, ratificada amb les Copes de Fires obtingudes el 1962 i 1963. Mestalla acabava d'entrar en el circuit europeu i ho feia com un camp en el qual es vivien els més importants esdeveniments.
A partir de 1969, la frase "Anem a Mestalla", tan comú entre els aficionats, va començar a esvair una mica en l'oblit. El motiu, un canvi de nom que va significar el gran homenatge del club al seu president més emblemàtic i que va durar un quart de segle. El mateix Luis Casanova Giner va confessar que aquell honor li havia deixat totalment aclaparat, i ell mateix va demanar, el 1994, que el seu nom fos reemplaçat novament pel de Mestalla. A principis dels anys setanta la banqueta local del llavors estadi Luis Casanova va estar ocupat per Alfredo Di Stéfano, amb un balanç d'una Lliga, un subcampionat de Lliga i dos finals de Copa perdudes per la mínima. A més, el València va participar per primera vegada a la Copa d'Europa i va debutar a la Copa de la UEFA. Va ser un cúmul d'esdeveniments que va contribuir al fet que, cada vegada més, els partits al feu de l'avinguda de Suècia es veiessin com una gran festa. El 1972 es va inaugurar a la part posterior de la grada numerada la seu social del club, unes oficines d'inspiració avantguardista en què destacava el saló de trofeus, presidit per la bandera fundacional del club. L'estiu de 1973 una altra novetat, les cadires gol, significaven l'eliminació de catorze files de general de peu que donaven pas a una major comoditat ia una adequació als nous temps que s'acostaven. La directiva del València també va començar a considerar la possibilitat de traslladar Mestalla del seu emplaçament actual a uns terrenys als afores de la ciutat, però finalment es va rebutjar el projecte i uns anys més tard, el 1978, Mestalla era remodelat amb vistes al Mundial del 82. En aquells moments, Mario Alberto Kempes era el millor futbolista del món i el València ho tenia a les seves files. Amb el Matador en la seva plantilla, el València aconseguiria en anys consecutius els títols de Copa del Rei, Recopa i Supercopa d'Europa. L'última final europea disputada a Mestalla va ser la que va proclamar el conjunt che com supercampió continental. Va ser el 1980 davant del Nottingham Forest, curiosament el primer equip estranger que havia disputat un partit oficial al recinte valencianista. Mestalla, que havia albergat el 1925 el primer partit de la selecció espanyola a València, va ser triat com a escenari perfecte per al debut d'Espanya al Mundial del 82, encara que l'actuació del combinat nacional no va ser finalment la que s'esperava. Deu anys més tard, l'equip olímpic buscaria un altre cop l'empara del feu valencianista, aquesta vegada amb un resultat ben diferent, ja que els joves seleccionats van aconseguir finalment la medalla d'or dels Jocs de Barcelona
 .
Mestalla ha estat escenari d'importants trobades internacionals, ha albergat diverses finals de Copa, ha estat casa del Llevant UD, llar de la selecció espanyola i exili del Castelló i del Reial Madrid a la Copa d'Europa; ha vist córrer per la seva gespa a grans figures com Kempes, Maradona o el mateix Pelé, i, sobretot, ha viscut les més grans gestes del València Club de Futbol. L'històric de camp Mestalla ha acabat recentment la seva última actualització, i ara presenta una aspecte majestuós, amb capacitat per a albergar a 55.000 aficionats. Abans que res, seguirà sent la llar de tots els valencianistes fins a la construcció del nou estadi en l'Avinguda de les Corts Valencianes.


 

Rànquing IFFHS

El València, el 12é millor equip europeu de la primera dècada del segle XXI La Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFFHS) ha situat al València CF com el dotzè millor equip europeu de la primera dècada del segle XXI. La llista l'encapçala el FC Barcelona, per davant del Manchester United i del Liverpool, mentre que el Reial Madrid, segon millor equip espanyol, figura en la vuitena posició. Transcorreguts once anys i onze dies  de la primera dècada del segle XXI, el Barça ha pres el liderat, però queda per veure qui serà el millor club europeu de la dècada cap a finals d'any, ja que el Manchester United, que liderava la classificació fins el moment, encara pot recuperar el primer lloc. Tant els dos clubs anglesos com els dos italians que segueixen en la classificació ja no tenen cap possibilitat d'arribar al primer o al segon lloc. La diferència de punts entre les posicions 3-9 és molt estreta, de manera que és molt probable que alguns clubs encara canvien de posició. Pel que fa a la resta d'equips espanyols, entre els cent primers apareixen Sevilla (18é ), Vila-real (23é) Deportivo de la Coruña (25é), Atlètic de Madrid (53é), Espanyol (70é), Mallorca (76é), Athletic Bilbao (77 é), Osasuna (82é), Saragossa (96é) i Betis (100é)